Guarint ferides a través del dolor menstrual…i un gat

 

Piroxicam

Piroxicam

Em vaig passar els primers 6-7 anys de la meva vida menstrual patint enormement el primer dia (sobretot) de la regla. Vaig començar amb les “famoses” Saldevas a l’escola (paracetamol+cafeína+dimenhidrat), vaig passar-me més tard al Neobrufen (ibuprufèn 600) i vaig acabar prenent Feldene Flas liotabs (piroxicam), recargolada al sofà. No podía ni anar al lavabo, em feia mal la vagina, l’annus, la panxa, tenia ganes de vomitar i de vegades em semblava que m’havia de desmaiar. El segon dia la cosa millorava, fins que al cap d’una setmana, la meva regla s’acabava. Amb el diagnòstic de Síndrome d’Ovari Poliquístic, vaig enganyar el meu cos a cop d’anticonceptives durant 8 anys i va semblar que els símptomes del meu primer dia de la sang, minvaven. Llavors vaig tenir als meus fills i en tornar la regla després d’anys de lactància…oh! No em feia mal! Ho vaig associar al fet que havia pres una major consciència corporal, del meu cicle i de la meva connexió amb els ritmes naturals de la Terra i de les fases lunars. Així va ser durant els 4 anys següents, un sagnat sense dolor, amb cert plaer fins i tot, sentint l’energia que em baixava cap als peus, el pes del sòl pèlvic, la necessitat de descansar, d’anar més lentament, de plorar, de reflexionar… I ahir va ser un dia de sisme personal.

De cara al vespre vaig sentir que el meu cos volia menstruar però acabava de poder. Feia 45 dies de la meva última regla i sentia clarament un “vull però no puc” uterí. Vaig seure a la gandula de roba que tinc al porxo, la lluna era gairebé plena, s’esmunyia entre els núvols i em vaig gronxar sota la seva llum emboirada, observant-la, demanant-li ajut, cantant-li i reconnectant amb la meva pròpia experiència intrauterina, una llarga estona. Després me’n vaig anar a dormir. En llevar-me, la regla per fi havia arribat i em vaig sentir alleujada, per fi podria fer el meu procès de renovació. Però tal com explica Dabrowski en el seu concepte de “desintegració postiva”, l’ésser humà ha de destruir la fase en la que es troba, sense possibilitat de retornar-hi, per tal d’evolucionar internament. I així m’he sentit avui. Destruint-me i parint-me alhora. Reconnectant fortament amb un dolor ja conegut, m’he trobat de nou recargolada al sofà, gemegant de dolor, sentint el meu ventre pulsant espasmòdicament, més com una experiència de part que no pas de menstruar. Lavabo, sofà, lavabo, sofà…queixa, respiració, queixa, respiració. Fins que he entès, tot d’una, que aquell dolor potser havia vingut per alguna cosa…de fet, segur que havia vingut per alguna cosa.

 

“Què vols?, Què em vols dir?”

“Què no vols deixar anar? De què tens por?”

“Què et fa por que es destrueixi?”

“Què retens? Què retens tot i que et genera dolor?”

 

I el plor…ha aparegut el plor. Un plor de veritat no dita, de descobriment secret, sabut però negat.

Com una cascada cabalcada per mil poltres desbocats, els pensaments filats en frases han començat a brodar la meva ment.

“Tu havies de ser un nen, ja podríes ser més com la teva amiga, no se pas d’on has tret aquest caràcter, ets una inútil, així no acabaràs bé…”.

Resulta que amb 35 anys m’estic descobrint, però descobrint de debò. Estic descobrint que no soc qui m’havien dit…ni el meu pare, ni la meva mare, ni els mestres, ni els metges…

 

No pare, no soc un nen i no soc cap inútil. Entenc la teva desorientació i t’estimo.

No mare, no vull tenir por ni reprimir-me. Entenc les teves mancances i t’estimo.

No senyoreta, no soc gandula, despistada ni passota. Entenc el teu desconeixement i t’agraeixo.

No doctor, no estic desprimida, ni angoixada, ni boja. Entenc la teva poca visió i t’agraeixo.

 

Inspiració ratllada en nit d'insomni. Autora: Helena Farràs

Inspiració ratllada en nit d’insomni.
Autora: Helena Farràs

Soc una dona, apta, hàbil, resolutiva i intel·ligent. Tinc dret a ser-ho i a dir-ho.

Soc una dona capaç de conduir, tirar petards, pujar al Dragon Khan, saltar en parapent i parir. I encara em falta volar en globus i anar a veure les aurores boreals, entre altres coses.

Soc una dona que treballa quan vol i en allò que vol, que pot fer moltes tasques diferents i també anar la universitat. Ho faig i ho mereixo.

Soc una dona que necessita estímul, novetat, repte, activitat, aliment mental i emocional, una dona altament creativa i intensa, amb sobre-excitabilitat sensual, emocional i imaginativa. I està bé ser així, no necessito medicació, ni justificar-me; no necessito la teva aprovació.

 

I anava inspirant tot el dolor de la meva nena, de la meva adolescent, de totes les nenes i adolescents, de totes les dones…que serveixi per la seva alliberació, jo ho puc suportar, jo puc amb això…i expirava llum.

 

I guaria les meves ferides…20160226_153535

…simplement estirada sobre el llit…

…sagnant al costat del meu gat.

 

 

Legitimant la dona intensa

“Porta’t bé”. “Sigues bona”.

Dibuix obra d'Ashley Wilson

Dibuix obra d’Ashley Wilson

Després dels primers anys de vida gaudint d’una infància innocent i lliure (en certa mesura), arriba un moment marcat per no se quina norma invisible i desdibuixada en el temps. Un moment que no se on comença, no se quan apareix ni com arriba a la meva vida. Silenciosament s’escola en el subconscient la necessitat de contentar, de ser validada, de pertànyer, de ser acceptada, de ser motiu d’orgull i digna de ser estimada…quan es perd la llibertat de ser genuïna, de ser valuosa per se, de ser part de la tribu, de ser sense capes ni floritures, de ser mereixedora d’amor per dret de naixement? I quan s’enverina la ment i el cor amb totes aquestes necessitats retorçades, de les que es perd fins i tot la noció de si són reals o fruit de la manca d’autoestima? Arriba un pas de nena a dona feixuc, una motxilla a l’esquena plena de pors, de tabús, del que “hauria de ser”, del que “s’espera de mi”, del que “se suposa que…”. De la submissió i la necessitat, neix una fúria amb cara d’adolescent enfadada amb el món, que no sap si fugir o destruïr tot el que l’envolta (arrel d’això et recomano la lectura meravellosa del grandiós llibre “La furia femenina”). I passada la tempesta hormonal i emocional dels “di”, tot arribant als “vint-i-…”, superades les nits boges i el fracàs escolar, arriba l’estabilitat pintada de feina mediocre amb contracte escombraries, l’apartament i el gos. Ja està, meta assolida. I és que la dona intensa “no està bé”. I què passa amb la dona intensa? On queda el poder? La idea, el concepte i la qüestió en sí, és tan complexa i profunda que se m’enduu com una riuada, com una ressaca de mar arrissada. Mai vaig saber fer esquemes. Em costa resumir. Se’m fa difícil endreçar la informació, que floreix en el meu cap com un cirerer. Així que, des de la meva part de capquadrada, ho he separat en blocs de mi, en blocs de tu, en blocs de dona.

Dona normal

Dona normal

Dona normal

Dona normal

Dona normal

Dona normal

Dona normal

Dona normal

Bloc 1- La dona i la carn. La dona “massa prima” és focus d’enveges, crítiques i desconfiança (segur que no menja, és esclava del seu cos, potser està malalta…). La dona “massa grassa” és focus de crítiques, mofes i rebuig (segur que menja compulsivament, no és atractiva, és deixada i fins i tot bruta). Poso “massa prima” i “masa grassa” entrecomillat perquè…quan una dona està massa prima o massa grassa? Hi ha uns límits aproximats que marquen uns estàndards de salut, que no estètics, en els que ens podem fixar. Però si teniu ull crític veureu que la dona “massa prima/grassa” mai ho és sota aquesta lupa, sinó sota la lupa del patriarcat en que el cos femení existeix per a l’altre, per agradar, per ser desitjat, per merèixer amor i per gaudir-se en parella. Igual de perniciosa és la visió de la dona grassa com a font de rebuig com ho és la visió que s’està posant de moda de que “les dones reals” tenen corves. Segur que totes coneixem dones primes de mena, tan desitjables, precioses, sexuals i reals com tu i com jo. Perquè hem d’estar en un costat o l’altre? OLYMPUS DIGITAL CAMERABloc 2- La dona i les emocions. La dona furiosa, la dona ardent i la dona que viu les seves emocions en llibertat donaria per escriure una enciclopedia. Sobre la dona furiosa teniu el llibre que ja us he nomenat, La furia femenina, i és que no em canso de llegir-lo un cop i un altre. Per ampliar la visió i l’autoconeixement de la sexualitat femenina us recomano regalar-vos aquest campament que ofereix Mujer Cíclica el qual no he pogut gaudir encara però que, coneixent com conec a les seves facilitadores i el seu excel·lent treball, se que no m’equivocaré. I és que la nostra sexualitat és molt més que les relacions genitals amb algú altre. Perquè fa por una dona iracunda? Perquè és poc apropiat el desig femení? Perquè és lleig enfadar-se i se’ns titlla d’histèriques? Ohhhh…la histèria…un altre tema…us deixo només un article per a que veieu com va començar aquest concepte. Reflexionem sobre perquè només podem plorar (i no massa), riure sense fer escàndol i enfadar-nos fent bona cara… cerebro-menstruacion_0Bloc 3- La dona i l’intel·lecte. Dona intel·ligent. Dona científica. Dona que qüestiona. Dona que te intuïció. Dona que entèn de molts temes sense tenir estudis. Dona pensadora. Dona que te més estudis que un home i fent la mateixa feina cobra menys. Dona amb un sostre de vidre que no li permet ascendir més amunt laboralment…La “setciències”…Us sona? Us heu preguntat perquè la intel·ligència (sobretot la femenina) es qüestiona, genera tantes enveges i alhora ofèn?   moneyBloc 4- La dona i els diners. Bon tema aquest. Lligat amb la intel·ligència i de la mà del poder (patrimoni dels homes), el tema dels diners és quelcom a treballar en profunditat. Mereixo tenir diners? Mereixo gastar-los? És “brut” cobrar pel meu treball? Ho hauria de fer gratis? Aquest tema surt amb força amb moltes mares que dacord amb les seves parelles han deixat de treballar fora de casa per ocupar-se de la crinça dels fills. Tot i ser una decisió compartida, la dona molts cops acaba tenint una sensació  desagradable de “mantinguda”…què deu passar? Com poder crear intercanvis justos i saludables? I ara us deixo a soles per a que barrineu sobre el vostre cos, les vostres emocions, el vostre intelecte i la vostra butxaca! Ja teniu feina, que jo fa dies que hi dono voltes! dance

La importància de tocar (-se)

artetocarEn la nostra cultura tocar els demés no s’estila. Donem la mà als desconeguts amb distància, besem només als amics o gent més propera i tan sols abracem ben estretament a aquelles persones amb qui tenim molta confiança. No dic pas que això estigui malament, però acostumem a sentir desconfiança quan algú “es salta” aquestes convencions socials. El que sí ens està perjudicant és la tendència a no tocar ni tan sols la nostra pròpia pell. Ja us vaig fer cinc cèntims de què ens deia la Casilda Rodrigàñez en el seu llibre Pariremos con Placer, sobre el plaer fisiològic. I avui voldria aprofundir , precisament en aquest punt.

TouchEl nadó quan neix necessita ser tocat i nomenat. D’aquí venen totes les cançons i jocs de falda on es van tocant i nomenant les parts del cos, el nasset, els peus, la boca, les mans i els seus dits… Els infants més grans continuen necessitant ser tocats, acaronats, abraçats, cuidats. Com adults sembla que per agun motiu el tocar i ser tocat es redueix, amb poc marge més, al plaer sexual de la relació “amb l’altre”. Tenim encara el plaer d’un massatge, però justificat per una contractura, normalment. Hi ha el “racó de l’estètica”, més acceptada socialment en les dones (neteges de cutis, exfoliants, pedicures…). I a partir d’aquí…us convido a reflexionar en el tocar femení amb aquest petita revisió:

- Peus i cames. Podem tocar els peus per arreglar les ungles i duríssies, hidratar, massatgejar les cames per millorar la circulació, per lluitar contra la cel·lulitis i per posar protector solar. Els glutis, per proximitat amb les cames, també els podem tocar per aplicar cremes.

-La vulva. Només la toquem per netejar-nos en fer pipí i per la higiene diària o en la higiene durant la menstruació. Si toquem massa, ja és sexual. Doncs, noies, és ben lícit, tocar per cuidar, com la resta de la pell. Un oli per hidratar aquesta zona ens ajudarà a fugir dels tòpics que ens vénen en els anuncis de “¿a ti te picaba ahí?” a banda de gaudir del plaer fisiològic, el necessari per viure. Una boníssima opció és l’oli íntim de Pompeia.

-La panxa. Una altra zona en la que ens centrem només a tocar per intentar canviar-la. Cremes reductores, anti-estríes, refermants, amb cafeína, amb olis varis…i si agafem un bon oli natural i ens fem un auto-massatge només per al benestar pur i dur?

-Esquena. Zona més acceptada per massatgejar en casos de contractures, dolor o per relaxar-nos…regala’t massatges perquè sí! Jo tinc una “massatgista de capçalera” que si vols, te la recomano ;)

breast-masTER111-Pits. Zona permesa per hidratar i mirar de refermar…i condemnada al tacte fruit de la por o la desconfiança, a la cerca de quelcom “que no està bé”. No dic que no sigui important l’auto-exploració mamària (és clar que sí!), però quin missatge donem al nostre pit, reduint-lo només a ser tocat aquestes estones del vuitè dia del cicle i amb aquesta mirada?

-Del pit amunt, tot està més permés. Coll, cara, braços i mans són les parts del nostre cos que més toquem i ho vivim amb total normalitat.

I per acabar, un comparteixo un preciós text, que he llegit, compartit i emprat en diferents ocasions i del que guardo un preciós record de la meva formació com a doula a Aura Naixement amb les meves estimades companyes i facilitadores.


Tócame.

Si soy tu bebé, por favor, TÓCAME Necesito de tu caricia de una manera que tal vez nunca sepas. Tu cariño transmite seguridad y amor. 

Si soy tu niño, por favor, TÓCAME. Aunque yo me resista. Insiste, demostrando un modo de atender mis necesidades.

Si soy tu adolescente, por favor, TÓCAME.
No pienses que por estar crecido, no necesito de tus abrazos cariñosos,  de una voz tierna. Cuando la vida se hace difícil, el niño que hay en mí te vuelve a necesitar. 

Si soy tu amigo, por favor, TÓCAME Nada como un abrazo afectuoso para saber que yo te importo.
Un gesto de cariño cuando estoy deprimido me garantiza que soy querido, y me reafirma que no estoy solo. Tu gesto de consuelo tal vez sea lo único que yo consiga. 

Si soy tu pareja, por favor, TÓCAME. Tal vez pienses que tu pasión basta, pero son tus brazos los que detienen mis temores. Necesito de tu toque tierno, para recordar que soy amado apenas porque yo soy yo.

Si soy tu hijo adulto, por favor, TÓCAME. Aunque tenga mi propia familia para abrazar, todavía necesito tus brazos cuando me lastimo.
NO TENGAS MIEDO, APENAS TÓCAME… 

Si soy tu padre, ya mayor, Por favor, TÓCAME. Del mismo modo que me tocaban cuando yo era pequeño y da calor a mi cuerpo cansado con tu proximidad.
Mi piel, ahora marcada, necesita ser acariciada.

 NO TENGAS MIEDO… APENAS TÓCAME… 

Si soy muy anciano, te lo pido TÓCAME, no sabes lo que añoro saber que no soy un estorbo, y que quiero sentir que me quieren como antes….

HAZLO SIMPLEMENTE… HAZLO……TÓCAME !!! fingers_caress

Colors i emocions

colorsPerquè als judicis és millor anar-hi de blau i moltes marques relacionades amb l’àrea tecnològica tenen el logo d’aquest color? Quin motiu amaga el rigorós color negre dels empaquetats dels  “aliments gourmet”? Què passa amb la publicitat i els colors? Realment ens influencia el color amb què ens presenten un determinat producte?

Doncs resulta que sí, ens afecta i molt.

I en la meva línia, avui em vaig a centrar en els anuncis de productes d’higiene femenina. Sé que moltes de vosaltres (i tu que ets home també), us heu preguntat algun cop (o més) perquè els anuncis de compreses mostren el que hauria de ser la sang menstrual amb un líquid de color blau.

Roter Farbspritzer“Perquè el vermell és molt agressiu”, “dona, perquè tampoc cal ser tan explícita, no?”, “ai, és que ensenyar-ho vermell…”. Tots aquests comentaris tenen part de raó, i si us fixeu passa el mateix amb els anuncis de bolquers. El blau el relacionem amb la netedat, la puresa, és un color bàsic per nosaltres, ja que el relacionem amb el mar i el cel i ens evoca seguretat i confiança. En canvi el vermell és més agressiu, més punyent i ens posa en alerta. En màrqueting no interessa fer-nos connectar amb res potencialment potent quan el que volem vendre és la higiene i puresa d’una compresa màgica que “neutralitza les olors” (recorda que la regla no fa mala olor, és la seva descomposició en un medi càlid i humit com la compresa de cel·lulosa el que ho produeix), fa que “no notis res” i que estiguis de bon humor i amb ganes d’anar en bici amb shorts de color blanc. A més, entra a quí el fet que trebllen amb tots els nostres sentits. La base és la vista però fixa’t també en les músiques que hi posen (per si ets més auditiva que no pas visual), a banda del vocabulari, poc explícit i molt poc concret (“aquells dies”, “ser dona”, “quan més ho necessites”…). Anem a la part més gustativa cinestèsica (sí, sí, encara que no ens ho hem de menjar!). Resulta que la gent que té fòbies a insectes, o sensacions vàries, en part és perquè de manera subconscient el seu cervell s’ho imagina a la boca. És a dir, una persona amb aracnofòbia, inconscientment, imagina les aranyes a la boca. Imagineu ara les dones a qui crea rebuig la sang…a la boca molt pitjor!!! Arreglem-ho doncs amb un líquid blau que ens connecta amb l’aigua pura de font.

Sabent això no dic pas que “reventem les regles d’or del màrketing” i posem vermell a tots els anuncis, música metal i vocabulari tal com “sang”, “hemorràgia” i “quall”, a risc de que hi hagi dones que s’ho imaginin tot a la boca i col·lapsin, de cap manera. Però convido a reflexionar si no seria interessant explorar aquesta realitat i plantejar-nos si no seria prudent fer alguns canvis publicitaris per tal d’anar canviant el xip del fàstic, els tòpics  i la incidència que té en nosaltres i les noves generacions allò que rebem dels mitjans de comunicació.

Recepta amb ous.

Ratlles jo? Nah...

Ratlles jo? Nah…

N’hi ha que senten que han nascut per ser metges. N’hi ha que tenen clar que son pastissers per vocació. Altres no ho tenen clar i trien l’ofici del pare o la mare. N’hi ha que hereten un negoci familiar de tres generacions i n’hi ha que el traspassen perquè no hi volen treballar. El que està clar en la nostra societat és que sembla que en una edat en que encara “estem a mig coure” hem de començar a decidir què “serem de grans” i aquesta decisió pot ser com una llosa. Triar amb 17 anys si serem mestres o modistes, si apagarem focs o dissenyarem joies… Quan pregunten als meus fills què volen ser de grans, l’un diu “científic, veterinari i biòleg” i l’altra afirma “cantant, ballarina i professora de rítmica”. Jo volia ser veterinaria, paleontòloga, missionera, cantant i cuinera…vaig fracassar estrepitosament en el BUP, perquè el BUP no tenia sentit per mi i perquè el BUP em conduia a un carreró sense sortida. Finalment vaig cursar els estudis de perruqueria i hi vaig treballar durant anys, muntant fins i tot un negoci propi…però m’estava perdent coses. No havia anat a la universitat, sentia que no tenia cap talent i em semblava que amb la perruqueria no feia un món millor. Vaig ser mare i la meva vida va fer un centrifugat a tota potència. La meva vida girava entorn als meus fills i el temps lliure es va convertir en una metxa que prenia ràpidament: em cruspia els llibres sobre embaràs i part a la velocitat de la llum, estava en mil webs, d’aquí vaig saltar a la lactància, a fer formació per ser assessora, per ser doula, a fer cursos sobre teràpies naturals, sobre porteig de nadons, cursos de “Tenint cura de la nostra salut”, d’acompanyament en el dol, d’acompanyament a dones, PNL, formació sobre el cicle menstrual…i vaig muntar el meu segon negoci, un centre de teràpies naturals i acompanyament a la maternitat. Alhora feia voluntariat a la Residència de la meva ciutat i anava a xerrades sobre criança, educació, contes… Oferia cursos de cuina vegetariana i em vaig animar amb un curs de patronatge, perquè mai havia après a cosir. I sentia un buit…i és que no havia anat a la universitat i jo no tenia cap talent! A més hi havia gent que comentava lo molt que corria, les massa coses que feia, lo dispersa que era…i jo sentia que per algun motiu ofenia. Però alguna cosa en mi em deia que jo era “una buscadora”…sentia que aquesta cerca era molt important i que hi havia alguna cosa “gran” en algun lloc. I és que sabeu què passa? Que sembla ser que jo era perruquera. Que jo havia de ser-ho per sempre ja. També resulta que per la gent que no em va conèixer com a perruquera jo era terapeuta. I es veu que ja era per tota la vida. I jo em mirava al mirall i veia un bat-i-bull de coses inacabades, de dubtes, de potsers… Perquè he de triar? Perquè m’he de definir per sempre? Vull pentinar i guanyar diners, vull ajudar i millorar el món, vull estudiar, em faltaran vides per aprendre de tantes coses com vull, no puc perdre el temps! Una dona brutal i meravellosa em va dir “pel broc gros Helena, el moment és ara”. Doncs mira, m’és igual si vaig ràpid, m’és igual si no hauria de fer tres coses alhora, m’és igual si “no pot ser”. La meva ment no s’atura i la meva vida no espera, triar no està fet per mi, perquè triar és renunciar. Pentino, faig Reiki, ofereixo cursos de cuina, canto amb tot el meu ventre, estudio, si no puc dormir escric, em permeto ser feliç i mereixedora de massatges i un parell extra de sabates, rebo amb agraiment els regals de les amigues…
Ja no em disculpo per cremar la vida com si no hi hagués demà, perquè realment no n’hi ha!ous

Festes de Nadal…què tal un cop de mà pel teu cos?

canapesS’acosten les festes i ja tenim el rebost ple de torrons, polvorons, salses, torradetes i un munt de capricis i delicatessen esperant que arribi el 24. Ens ho reservem tot per aquells dies tan desitjats, veiem cosetes llamineres a les botigues i ho anem comprant…i quan arriba el dia ens falta taula per tantes coses! També ens acostuma a faltar estómac, però ja sabem tots i totes com n’és de traïdor el dinar de “picar”, els sopars “de peu”, els canapès, els vols-au-vent, els farcellets, els pintxos…mmm…l’últim…l’últim…l’ultim…BUFFFFFFFFfffffff…

Tots dacord, doncs. La golafreria és difícil de domar…però tenim aliats! Com que ja duc a les meves espatlles uns quants anys d’empatxos i excessos (sí, sí, és clar, jo també), n’he anat aprenent. Avui doncs, us porto algunes coses de les que he recopilat i que us poden anar bé:

Desayuno-saludable1- Encara que siguin dies de festes i sàpigues que dinaràs fort…ESMORZA! Un bon esmorzar a base de fruita i cereals integrals t’ajudarà a no arribar a l’hora de dinar llançant-te en planxa damunt dels entrants.

 

 

frutas2- Abans de les postres dolces, sempre una fruita. Si omples una mica la panxa abans dels torrons i a més ofereixes al teu cos sucres saludables (mandarina, kiwi, litxis…), no tindràs tan deliri amb les xocolates.

 

 

papaya3- Unes postres de 10, exòtiques i sanes, collita de la meva tieta. Papaia amb llima. Servida en bols amb un mica de gràcia, s’agraeix infinit, és rica en vitaminaC i ajuda a fer la digestió.

 

 

dieta4- Davant de tants greixos i sucres, dieta antiinflamatòria. Els sucres i farines refinades i els greixos, inflamen el nostre organisme. Pots combatre aquests efectes abans i durant i després de  les festes amb àpats desinflamants que continguin pebrot, tomàquet, carabassa, llavors de tota mena (lli, sèsam, chía…), fruits secs (sempre sense la pell), oli d’oliva, llegums pelats, tè verd i cúrcuma, mentre evites la llet i derivats i els fregits.

 

infusion-chocolate-bio-yogi-tea5- A l’hora del cafè, una infusió i xocolata negra o fruits secs. Per festes els àpats s’encadenen, comences amb el vermut i acabes amb el ressopó. Enmig de tot això hi ha 4 hores del cafè, que irriten el nostre aparell digestiu i el nostre sistema nerviós, alhora que son un parany ple de pastetes, bombons i neules. Una infusió i un trosset de xocolata negra o un grapat de nous, ens salvaran les llargues tardes de Monopoly i Botifarra. Una alternativa dos en un boníssima és un Yogi Tea Choco!!!

 

luces--644x3626- Veure els llums de Nadal. Traiem el nostre esperit Nadalenc de passeig amb l’excusa de veure els llums dels carrers i farem baixar el menjar, evitarem els gasos i farem una pausa de tant picotejar.

 

 

comida_vegetariana_navidad7- Opta per menús de base vegetariana, poden ser gustosos i molt originals, sense renunciar a fer plats selectes i exquisits. Aquesta opció t’allunyarà dels geixos d’origen animal i et serà molt més fàcil de pair. Atreveix-te a navegar per internet a la cerca de plats de festa vegetarians!

 

 

anis8- Com no podia faltar, les herbes que ens ajuden: fonoll, anís estrellat, ortiga, camamilla, Maria Lluïsa, cua de cavall, espernallac i regalèssia, seran les nostres millors amigues entre tiberi i tiberi.

 

 

I és clar,el de cada any, mes, setmana i dia: moderació i esme!

 

Molt bones festes!

Tornar a casa.

leerHeu llegit a la gran Casilda Rodrigañez?

Així sabreu de què parlo.

No ho heu fet?

Doncs llegiu-la.

 

jarron

Ceràmica minoica

Havia sentit parlar de les representacions en les peces ceràmiques de l’època minoica, l’art íber i altres cultures que podem trobar del 6000 al 1100 A.C. amb dibuixos ondulants, pops, serps, peixos i meduses. Havia llegit que l’úter es comparava amb una granota, menuda i lliscosa que, des de la seva quietut, respirava onejant el seu petit ventre. Sabia que alguns balls i jocs infantils com ara “el corro de la patata”, “el patio de mi casa” o jocs de mans on es canta mentre una i altra s’ajupen al ritme de les cançons, tenen el seu orígen en danses en cercle que es transmetien de mares a filles per tal de viure el cos i el seu plaer amb alegria. També havia pogut esbrinar que alguns avenços tecnològics, les cadires i la vida sedentària ens havien dut a tenir un úter menys mòbil i sensible, el que la Casilda Rodrigañez en diu un úter espàstic.  Allunyades del nostre pàlpit uterí vivim sense sentir que el nostre úter vibra de plaer quan sentim una música que ens agrada, quan ens emocionem al veure una persona estimada i quan fem allò que ens apassiona. I no parlo de plaer sexual, no. Parlo del plaer fisiològic, tan necessari per viure. I això es tradueix en experiències uterines com menstruacions, parts i fins i tot relacions sexuals on predomina el dolor.

uterI ara…com podem reconnectar amb la nostra matriu, recuperar el nostre úter, petit peix esmunyedís?

La Casilda ens explica 3 maneres per poder començar, que ella considera bàsiques:

 

 

1- L’orgasme. En l’orgasme es produeixen uns espasmes rítmics que activen el batec uterí i poc a poc, a força d’insistir, van relaxant-ne la seva musculatura. Ella ho anomena com una via de rehabilitació de l’úter. Se t’acut una manera més agradable?orgasmo

2- El canvi d’actitut vers el plaer. Fugir de la dona patidora, de la resignació i posar el plaer en el lloc que li pertoca, més enllà de treure-li l’etiqueta negativa i el tabú. I quin lloc li pertoca? El lloc de funció orgànica i fisiològica que no podem deixar sempre en últim lloc. Gaudir del plaer és viure el cos.

3- El coneixement. Saber amb detall com és el nostre úter, on està, quin aspecte real te, com funciona, parlar-ne, nomenar-lo, visualitzar-lo, tenir-ne dibuixos, representacions i recuperar les expressions que posen veu a les seves pulsions, ondulacions, vibracions i tremolors. De la amteixa manera que poc a poc a través de símbols i llenguatge ens hem desconnectat de la matriu, desfent el camí podem tornar a ella.

Seguint la serp podem tronar al plaer i del plaer a l’orgasme i de l’orgasme a la nostra primera casa, l’úter.

Boa de cua vermella

Boa de cua vermella

*Aquest article està inspirat en tot allò que he parès del llibre Pariremos con placer de Casilda Rodrigañez. Us en recomano fervorosament la seva lectura.

Des del cor

Xerrant per a tuuuuuu

Xerrant per a tuuuuuu

Ahir vaig tenir el plaer d’oferir la xerrada “Les teràpies naturals. Una visió realista” al Banc de Temps de Tàrrega. Va ser un vespre en bona companyia que va servir per esclarir què son el Reiki, les Flors de Bach i la gemmoteràpia, però sobre tot, per deixar ben explicat què no son. Em va agradar que fos una xerrada interactiva (sempre és més dinàmic i enriquidor) i anàvem posant sobre la taula mites, veritats i mentides que envolten el món de les teràpies energètiques. I com més burxa la gent més m’agrada!

 

-¿Les Flors de Bach com les preparen?

-Si jo no hi crec em funcionarà?

-Puc arribar a interferir negativament en el tractament?

-Si em prenc unes Flors de Bach o empro uns minerals que no son els que necessito em pot fer mal?

-Com puc escollir be un terapeuta? Com se que no m’està enganyant?

Explicar amb pèls i senyals com son les coses, com funcionen i fins on arriben, dóna molta tranquil·litat, a banda de poder tenir criteri per defugir del que no ens farà be. Parlar dels diners en les teràpies, de la honestedat i la moral, del saber derivar o dir que no en sabem més. Tot això, lluny de situar-nos en una posició de vulnerabilitat o de posar en dubte la nostra professionalitat, ens fa transparents, accessibles i ens normalitza. Imagina’t que jo soc un ésser tocat per la mà de (Deu?) amb capacitats especials que fan que pugui tenir el poder absolut sobre les malalties, a través d’una tècnica secreta i caríssima que serà l’únic que et podrà salvar…mmm…no. Jo, personalment, soc una dona com tu i com la teva mare i com la teva tieta. Una dona normal, amb fortaleses i devilitats, amb talents i amb punts fluixos, que a través de l’estudi i la pràcitca ha assolit certs coneixements i habilitats per ajudar als demés. Tu també ho pots fer.

Ahhhh…quina tranquil·litat quan et pots estirar en una camilla amb confiança…i quina calma quan obres el cor a l’altre i dónes tot el millor de tu sense màscares ni enganys.

Bona gent que vol les coses clares i la xocolata espessa, és clar que sí!

Bona gent que vol les coses clares i la xocolata espessa, és clar que sí!

 

Recursos naturals per la menstruació

Al fil de la darrera entrada sobre el dolor menstrualque va generar força interès, avui us porto algunes plantes que us ajudaran a trobar-vos millor durant el cicle i durant la regla.

Ho farem fàcil i clar.

donaAmigues durant la fase pre-ovulatòria:

En aquesta fase acostumem a estar més vitals i dinàmiques i sentim que podem amb tot. Si no ets molt d’herbes, és possible que ni tan sols et recordis de fer-te una infusió. Si ets aficionada al ritus de preparar la bullidora o el cassó, et pot venir de gust una infusió d’espècies, que escalfa i te aquesta energía espurnejant i viva. Pots fer la clàssica amb cardamom, pebre negre, canyella, clau i gingebre.

 

 

 

donaAmigues durant la fase ovulatòria:

En el moment de la ovulació estem més sociables, més sexuals i mes cuidadores. És possible que si t’agraden els fogons et llancis a fer un guisat, un pastís, canalons…apofita i fes rebost per quan tinguis la regla! Les infusions és possible que també et vinguin de gust amb “molt de tot”. Una opció sana i alhora llaminera és el te amb cacau. Una altra opció son les infusions amb fruites vermelles o aromatitzades amb vainilla. Ah, i de ben segur que la gaudiràs molt més si la comparteixes amb les amigues!

 

donaAmigues durant la fase pre-menstrual:

En aquest moment segurament ja comences a sentir que no vols tant sarau. Preferiràs fer el tè amb una amiga a soles, enlloc d’en reunió. En aquests dies pots notar com el teu cos retè més líquid i el ventre s’infla (cal tenir en compte que l’úter ocupa més espai). Et pot ajudar prendre una infusió amb cua de cavall, fumària i dent de lleó (diurètiques), ortiga (depurativa) i tè (antioxidant).

 

donaAmigues durant la fase menstrual:

En aquest moment del cicle és quan més dones demanen…AJUDAAA! I és que el moment de la regla ens acostuma a costar més, ja que podem mostrar resistència a parar, a descansar i, per tant, a sagnar. Per aquests dies et deixo una llisteta de pantes amigues:

Fulla de gerd: Tònic uterí.

Artemisa: Emenagoga.

Sàlvia: Disminueix el dolor i els fogots.

Espernallac: Emenagoga i digestiva.

Espígol: Relaxant.

Argelaga: Anti-depressiva (no prendre-la en cas d’estar prenent qualsevol medicament).

Romaní: Tonificant.

 

Be, ara ja saps, estiguis en el moment que estiguis, posa l’aigua a bullir!

 

El dolor menstrual

 

dolor_menstrualMoltes dones es queixen de dolor abans i durant la menstruació. Algunes d’elles venen a Xacra Mare buscant orientació, cansades d’anys de prendre medicaments pel dolor cada mes. El tema del dolor menstrual no és un tema fàcil, ja que hi ha molts factors que hi incideixen. Tenim per una banda la manca d’auto-coneixement del propi cicle i les seves fases. De retruc, sense ser-ne conscients, moltes dones viuen el seu dia a dia d’esquenes a la seva naturalesa cíclica i a les diferents necessitats de cada fase. Així entren en conflicte entre el què fan i el què necessiten realment, el què els diu el cos i la resposta que li donen. Dins aquest bucle, tenen la sensació de que el seu estat anímic és un desgabell, les emocions una muntanya russa i la pròpia naturalesa, un caos. Es cau llavors en el tòpic de que les dones son complicades. Per altra banda ens trobem amb una mala gestió de la sang menstrual. Compreses de cel·lulosa, amb plàstics i blanquejadors, tampons fets de raió que deterioren la flora vaginal, sabons massa agressius i perfumats, roba massa ajustada i una sensació d’incomoditat i fins i tot brutícia, durant la regla.

Donada la importància i la necessitat de tractar aquest assumpte, fa temps que ofereixo conferències sobre “La Menstruació Saludable”, la propera serà en el marc de la 16a. Fira del Medi Ambient (no te la perdis!). En aquestes conferències, a banda de posar sobre la taula què ens passa amb la nostra regla, com la vivim i com incideix la nostra relació amb ella en la nostra salut i benestar, ofereixo algunes idees de com podem “fer-nos amigues” de la nostra sang de vida.

hygiene

Imatge de la web Menstrupedia

Alguns recursos son:

  • Conèixer a fons el nostre cicle. Una bona manera és aprendre a fer un diagrama lunar per registrar-lo i entendre’l.
  • Respectar les necessitats de cada fase, tenir el descans adient, una sexualitat saludable, una bona alimentació i una adequada gestió emocional.
  • Aplicar calor local amb faixes menstruals, coixinets de llabors i herbes, massatges…
  • Servir-se de la Mare Terra, els remeis naturals i les eines de creixement personal: plantes per infusions, Flors de Bach, digitopuntura, meditació, tècniques de veu…
  • Fer un canvi cap a productes d’higiene personal més respectuosos com ara la copa menstrual, les compreses de cotó, els sabons naturals…
  • Canviar la mirada cap a la nostra sang, que no és un desfet, sinó la font de la vida, rica en nutrients i cèlules mare.

 

I per descomptat, compartir les experiències femenines amb altres dones, en espais com la Tenda Roja, una experiència preciosa i profundament sanadora.